martes, 27 de febrero de 2007

Viento Patagónico


Viento y Patagonia, Patagonia y viento. Siempre de la mano, indisolubles, imposible entender esta tierra sin el zumbido constante en el oído, difícil pasear por sus costas sin aferrarse a algo y harto más complicado pedalear en linea recta por sus desamparados caminos. Eolo, como todo ser poderoso, es caprichoso hasta la saciedad. Si te alías con él las cosas pueden llegar a ser muy sencillas, pedalear con su empuje no requiere esfuerzo alguno y es rápido, muy rápido, como si uno se encontrara ante un descenso infinito, o más. Porque su poder es incluso superior al de la gravedad: risa me dan los montículos cuando avanzo en su compañía y de poco sirve un gran desnivel negativo cuando voy en su contra. Y es que, ojito, que con Eolo las cosas claras: o estás con él o contra él, no hay medias tintas. Dicen algunos que sale a pasear por la Patagonia ( una de sus áreas recreativas favoritas en todo el mundo) cada día entre las 11-12 del mediodía hasta las 18-19 de la tarde. Iluso el que crea que puede esquivarlo levantándose al alba, si se va contra su voluntad, seguro que aparece prontito; y, la verdad, enfrentarse a su furia es una batalla perdida de antemano. Nada peor para la moral ciclista que afrontar una larga recta patagónica con el viento de cara: la cabeza gacha y la marcha más corta, ando a menos de 7 km/h, pasa una eternidad en constante esfuerzo y cometo el error de levantar la cabeza para comprobar sin remedio que apenas avancé unos metros. El viento y la recta patagónica siguen ahí, desafiantes ante un pobre esforzado de la ruta que, a regañadientes, acepta la derrota. Parada y fonda. Quizás su azote suavize en la noche y permita un plácido sueño en la tienda de campaña, y quizás, porqué no, mañana el viento me acompañe...

2 comentarios:

Unknown dijo...

IEEEEEEEEEEEEESSS
q tal trap!! vaya festival q t'estas muntan aki no cabron?! he trigat tan a escriure xq realment, llegint les teves vivències, les meves son bastan aburrides. 1r de tot, i xq ve a cuentu, m'imaginu q hauràs tornat a la vella tècnica de la depilació de cames x restar resistència a akest vent de la muerte!? o no vas am malles de cilcista?! un rude com tu!!

intentu anar seguin el teu trajecte am el google maps, x tenir-te mes o menys situat. M'he estat miran les fotos q hi ha x internet dels glaciars i les muntanyes...vaya cabron, ni agulles d'amitges, ni bassals de st maurici, ni bastiments ni re de re...deus estar visken una experiència de guais, i me n'alegro, xq t'ho mereixes, ets el q s'ho ha sabut muntar millor am diferència, i tot i q soc un gran jefe, dels mes grans sens dubte, em se treure el barret quan cal i reconèixer q encara em keden coses x apendre, moltes.

Només espero q t'estiguis curtint/mazant am tan trajecte, xq en Sèkash i jo estem fem kick boxing am en gonFalo, i et posarem a prova quan tornis, q espero q sigui ben aviat cabron. Vam fer una trovada a platja d'aro, x l'aniversari de la nerea, xo sense tu no es el mateix. Ara bé, akesta vegada l'albert va venir, molta va ser la pressio q va haver de suportar la setmana anterior com x negar-s'hi. El millor de tot va ser la nit, a l'hotel de l'oscar, on només els 3 jefes q kedem, oscar, sèkash i jo, vam entaular una batlla de metralletes i recortadas de boles, am l'unica ajuda de la llinterna incorporada al fusell, i am unes normes mes o menys semblants a "l'escondite", en una nit plujosa, acompanyats x portes i finestres q es tancaven i obrien sin previo avisso, i diversos zurullus de diversos tamanys de diversos animals sense identificar...canela.

Hi hauria la posibilitat de trovar-nos a menys distància, i es degut al festival q es fa a Coachella, a los Angeles, concretament a Indio, q es gaiarbé fronterer am Mèxic. Se q esta a tomar xl cul d'on ets ara, xo joder, mes lluny estas de barcelona. El fet es q el cap de cartell del festival akest any son els Rage Against the Machine, q sembla q començen a acceptar concerts x estats units (ja q audioslave s'ha separat). Ens van trucar a Sullyband, xo l'ivan tenia un càsting x un anunci d'una pomada x les morenes i vam haver de dir q no, i clar, van haver d'obligar als R.A.T.M a q s'unissin una altre vegada.Es poc probable q hi vagi, xq la pasta q em significa el viatge i l'entrada, necessitu invertirla en ekipament x meRdetz, xo només faria falta una comfirmació x part teva i m'hi planto, o em diràs q no pots lligar la bici a una sekuoia milenaria am la piton i el candau i pillau un avio/avioneta/cayuco/autostop i plantarte a los angeles i despres tornar!!?! jejem ja em diràs el q

Res mes tiu, una abraçada gegant de jefe i cuidat molt, pillat a totes les chipanes cañon q puguis, q en deus trovar moltes xl camí no? (5 contra 1 a dolor eh?!) i torna aviat malparit, q s'et trova massa a faltar...fins aviat jaime

sullyband no s'en van

Jaime dijo...

Uri, com a bon coneixedor de la meva persona que ets saps que sóc home de poques paraules però les que dic les compleixo. Un dia o segurament una nit vam parlar del tema reunificació Rage precisament somiant amb una reunificació y més precisamentde la posibilitat de concert a los Angeles, California. Bueno, jo et vaig dir que m´apuntava i evidentment m´apunto. Digues dia i hora i quedem a la H del cartellet de Hollywood a los Angeles, California. No bromeo.

Per altra banda veig que m´he perdut algun GRAn aconteixement, algo ha d´haver passat perque en Iues hagi baixat de GRAu, en referencia als tres jefes que dius que queden. Imagino/espero que hagi estat un oblit o sino espero reclamació pública per part d´en Marçal que al meu entendre té guanyat a pols el títol de JEFE, en majúscules.
D´altra banda no hi ha depilació pernal, vaig de camouflaje sense indumentaria ciclista, només el casc em delata, vaig recuperar la masculinitat absoluta fa molts anys i no penso abandonarla, muerte a los metrosersuales.
En cuanto a lo del quirckbosin la única solució que em queda´rà davant vostre serà fugir per potes ante tal comando ninja_reparte_galletas.